martes, 10 de febrero de 2009

Excursió

El dissabte passat dia 7 varem decidir juntament amb el meu germà que faríem una sortida per provar el meravellós GPS que em van portar els Reis d´Orient. Vaig trobar per internet el track de la caminada de Caldes de l’any passat i la vaig carregar al aparell. Donat que es pujava al Pic del Vent, també vaig aprofitar per carregar les coordenades d’un geocache per tal d’iniciar-me amb aquesta activitat que combina l’excursionisme amb buscar tresors amagats (geocaching).

Doncs be, va ser tot un èxit i tota una aventura, varem tenir que sortejar la riera de Caldes amb l’aigua fins a mitja cama, varem sortejar arbres caiguts per poder seguir el camí, varem trobar el cache, varem gaudir de magnifiques vistes i a mes varem fer esport. Que es pot demanar mes?



Adjunto el link de Wikiloc on trobareu les meves rutes que vaig fent amb el GPS i d’aquí uns dies algunes fotos.

miércoles, 4 de febrero de 2009

El temps passa molt ràpid

Sembla que sigui ahir que al decidir crear aquest blog vaig proposar-me dedicar un parell d’estonetes a la setmana per tal de mantenir-lo actualitzat. Lamentablement i com posa al títol, el temps passa ràpid i tot queda en lo inicial, un propòsit. Potser vull fer masses coses a l’hora, amb la qual cosa arriba un moment que no es pot arribar a tot i alguna es queda “penjada”. Durant aquest temps, he seguit fent les activitat per les quals vaig decidir fer el blog: bicicleta, córrer, caminar…Potser la mes destacable ha estat la mitja de Granollers, on finalment i desprès de molt esforç vaig arribar amb un temps d´1h 38’, molt cansat però també molt content. Ara ja estic pensant en el nou repte: Un brevet de 200 Km pel dia 5 d´Abril, i aprofitant que aquest any vull fer moltes activitats amb bicicleta m’he fet soci de l’esport Ciclista Calderí (ECC), d’aquesta manera faig una mica mes de pinya i m’apunto a algunes de les sortides tant de BTT com de carretera que s’organitzen. Casualment, el dia que vaig apuntar-me vaig tenir la oportunitat de conèixer a la persona que s’encarrega de muntar les sortides de carretera amb el grup B, que a mes li agraden les brevets i ja te tot un currículum, segur que ens trobem en alguna d’aquestes.

domingo, 14 de diciembre de 2008

Cap de setmana tranquil i cansat

Com cada dissabte a primera hora, arribo a la piscina i quina va ser la meva sorpresa al veure que estava tancada i barrada. A les 12:00 hores hi havia jornada de portes obertes per tal d’ensenyar-nos les noves instal•lacions esportives, però pensava que igualment estaria oberta. Doncs no, com ja us he dit estava tancada i la alternativa aviat trobada: vaig cap a casa i surto a córrer una estona.

Només començar les sensacions ja no eren gaire bones, em trobava una mica cansat i em feien malt les cames i la cadera dreta (de fet encara em fa mal), però jo tossut com sempre vaig seguir al mateix ritme. A sobre, en lloc de fer una volta curta, la vaig anar variant sobre la marxa per fer-la mes llarga (si ja ho dic jo que estem una mica torrats, ja descansarem quan dormim...).

Diumenge decideixo no sortir amb la bici perquè la nit abans havia estat plovent molt i a mes estic cansat, així que a les 8:00 m´hen vaig a la piscina i, sorpresa!!! està tancada… (això em sona). M´hen torno a casa resignat que no faré res donat que descarto córrer perquè estic una mica petat, amb la bici tres quarts del mateix. Amb aquestes que es fan les 9:00 i em passa pel cap trucar al pavelló, em sorprèn que agafin el telèfon i de seguida em diuen que avui està obert com un dia festiu, es a dir, a partir de les 9:00 fins a les 12:0. Bravo!! m´hen vaig cagant hòsties a fer unes piscines i relaxar una mica l’esquena que bona falta li fa (al final 1,5 km). Una vegada dutxat i content, torno cap a casa a fer un volt amb la família i em passa pel cap que avui toca dinar a casa els pares i que hi podria anar amb la bici de carretera per estirar cames (es que no puc pensar altres coses?)Dit i fet, faig 1 horeta de carretera que em senta genial i ara ja estic pensant en que fer demà al mati. La cadera segueix fent-me una mica de mal i seria millor anar amb la bici però a hores d’ara està plovent. Decidit, demà portaré tota la roba i sobre la marxa m’ho penso o be vaig al gimnàs molt aviat per fer una mica d’estàtica.

jueves, 4 de diciembre de 2008

Cursa del Farell

La cursa del Farell com sempre genial, un recorregut que encara que no canvia te una mica de tot: La sortida es fa des d’una punta del poble i pel carrer major s’arriba a l’altre passant pel centre del poble. A l’alçada del càmping El Pascualet comencem a pujar per la pista que porta a la Torre Nova i una mica abans d’arribar ens desviem direcció La Torre Roja. Fem alguna pujada i baixada i arribem a la carretera del Farell on al cap de 500 mts de pujada la deixem per anar direcció el Pascol i la Torre Roja. Una vegada arribem al Turo de la Torre Roja, comencem a baixar fins al Roure Gros on agafem el camí que porta a la Font de les Escales i d’aquí cap al Parc de Can Rius on hi ha l’arribada.

Tot això amb un temps de 1:04:00 i força content perquè las sensacions i l’ambient han estat genials. Aquesta setmana seguiré amb l’entrenament però mes suau per recuperar-me de l’esforç i ja estic començant a mirar-me la San Silvestre d’aquest any donat que no l’he fet mai i em faria gracia acomiadar l’any fent una mica d’esport.

sábado, 29 de noviembre de 2008

Serà veritat?

Desprès d’uns dies de desconnexió jo hi torno a ser.
Fa aproximadament dos any que vaig començar a fer una mica de running per tal de complementar-ho amb la bicicleta i poc a poc em va anar enganxant. Crec que això ens ha passat a tots, una dia fas una cursa de 5 km, un altre dia de 10 km i al cap de poc temps ja estàs pensant amb una mitja marató...
Tot anava be fins que un dia que estava entrenant de nit amb el frontal, vaig trepitjar una pedra i em vaig fer un esguinç al turmell. Una vegada recuperat vaig fer l’any 2007 la cursa que amb el lema "Mulla't i corre per l'esclerosi múltiple" es va fer al circuit de Montmeló amb un recorregut d’uns 10 km. Doncs be, una vegada vaig acabar tot anava be fins que per la tarda no podia ni caminar del mal que em feien les plantes dels peus, exactament a la zona del pont. Vaig estar uns dies de repòs i el dolor va anar minvant fins que va desaparèixer del tot, però poc a poc vaig anar deixant el córrer donat que em provocava constants dolors de tot una mica, quan no eren els genolls era la cadera o els turmells o... En qualsevol cas la bicicleta no la deixava mai perquè en cap moment m’havia provocat cap molèstia tres d’alguna que altre caiguda, però aixó es tema per un altre entrada.

Doncs be, en aquests moments ja fa uns dos mesos que he tornat a combinar el córrer amb la bicicleta, però aquesta vegada amb el convenciment que no ho faria per fer cap cursa i que com a molt correria 30'. Ja, ja, ja... Unes tres setmanes desprès d’haver començat amb les primeres sessions ja estic corrent 40 o 50', ja estic apuntat a la cursa del Farell i a la mitja de Granollers.

Suposo que era d’esperar (ingenu de mi) donat que això es una cosa innata dels humans, sempre amb l’afany de superació. Doncs be, aquest cap de setmana la bici es queda a casa i el diumenge toca córrer. La següent entrada del blog serà per explicar la experiència.

Si ja ho diuen que l’home es l’únic animal que s’entrebanca dues vegades a la mateixa pedra però jo espero que no sigui el meu cas…


martes, 11 de noviembre de 2008

Tot es posar-s´hi

Diumenge dia 9, el despertador sona i mig adormit l’apago pensant en cinc minuts mes que al final es fan mitja hora.
Quan soc conscient del temps transcorregut, per un moment passa pel meu cap que ja estic fora de l’hora que m’havia proposat sortir i que per això ja mes val que no surti, o be que faci una sortida molt menys exigent.
Finalment i mentre esmorzo una mica sense fer gaire soroll per no despertar a la família (aixó seria la excusa definitiva per no sortir), penso que mitja hora de retràs no vol dir res i que puc anar allà on vulgui, a mes quan porti una estona sobre la bici ja no recordaré lo dur que pot resultar aixecar-se i mes ara que fa fred.

Be, doncs aquest diumenge passat em vaig proposar pujar a Collformic i finalment la ruta va ser la següent: Caldes – Granollers – Cardedeu – Llinars – Sta. Mª de Palautordera – Collformic – Seva – Tona – Collsuspina – Moià – Castellterçol – St. Feliu de Codines – Caldes. Un total de 115 Km i de 2.000 mts de desnivell positiu acumulat.
Aquí us adjunto una foto de les vistes que es podien observar des de Collformic i a continuació la altimetria gentilesa de APM, espero que us animeu.


domingo, 2 de noviembre de 2008

L’aigua es vida

Collons, la pluja va molt be per tot però potser una mica massa ¿no?
Vaja cap de setmana que m’he tirat amb tanta aigua, divendres cap a la feina amb bici: em va caure a l’anada i a la tornada.
Dissabte piscina (mes aigua) i diumenge opto per anar al gimnàs donat que seguia plovent. Quin fart de donar pedals sense moure’t de lloc, quin avorriment….
Fins un altre.