Com cada dissabte a primera hora, arribo a la piscina i quina va ser la meva sorpresa al veure que estava tancada i barrada. A les 12:00 hores hi havia jornada de portes obertes per tal d’ensenyar-nos les noves instal•lacions esportives, però pensava que igualment estaria oberta. Doncs no, com ja us he dit estava tancada i la alternativa aviat trobada: vaig cap a casa i surto a córrer una estona.
Només començar les sensacions ja no eren gaire bones, em trobava una mica cansat i em feien malt les cames i la cadera dreta (de fet encara em fa mal), però jo tossut com sempre vaig seguir al mateix ritme. A sobre, en lloc de fer una volta curta, la vaig anar variant sobre la marxa per fer-la mes llarga (si ja ho dic jo que estem una mica torrats, ja descansarem quan dormim...).
Diumenge decideixo no sortir amb la bici perquè la nit abans havia estat plovent molt i a mes estic cansat, així que a les 8:00 m´hen vaig a la piscina i, sorpresa!!! està tancada… (això em sona). M´hen torno a casa resignat que no faré res donat que descarto córrer perquè estic una mica petat, amb la bici tres quarts del mateix. Amb aquestes que es fan les 9:00 i em passa pel cap trucar al pavelló, em sorprèn que agafin el telèfon i de seguida em diuen que avui està obert com un dia festiu, es a dir, a partir de les 9:00 fins a les 12:0. Bravo!! m´hen vaig cagant hòsties a fer unes piscines i relaxar una mica l’esquena que bona falta li fa (al final 1,5 km). Una vegada dutxat i content, torno cap a casa a fer un volt amb la família i em passa pel cap que avui toca dinar a casa els pares i que hi podria anar amb la bici de carretera per estirar cames (es que no puc pensar altres coses?)Dit i fet, faig 1 horeta de carretera que em senta genial i ara ja estic pensant en que fer demà al mati. La cadera segueix fent-me una mica de mal i seria millor anar amb la bici però a hores d’ara està plovent. Decidit, demà portaré tota la roba i sobre la marxa m’ho penso o be vaig al gimnàs molt aviat per fer una mica d’estàtica.
domingo, 14 de diciembre de 2008
jueves, 4 de diciembre de 2008
Cursa del Farell
La cursa del Farell com sempre genial, un recorregut que encara que no canvia te una mica de tot: La sortida es fa des d’una punta del poble i pel carrer major s’arriba a l’altre passant pel centre del poble. A l’alçada del càmping El Pascualet comencem a pujar per la pista que porta a la Torre Nova i una mica abans d’arribar ens desviem direcció La Torre Roja. Fem alguna pujada i baixada i arribem a la carretera del Farell on al cap de 500 mts de pujada la deixem per anar direcció el Pascol i la Torre Roja. Una vegada arribem al Turo de la Torre Roja, comencem a baixar fins al Roure Gros on agafem el camí que porta a la Font de les Escales i d’aquí cap al Parc de Can Rius on hi ha l’arribada.
Tot això amb un temps de 1:04:00 i força content perquè las sensacions i l’ambient han estat genials. Aquesta setmana seguiré amb l’entrenament però mes suau per recuperar-me de l’esforç i ja estic començant a mirar-me la San Silvestre d’aquest any donat que no l’he fet mai i em faria gracia acomiadar l’any fent una mica d’esport.
Tot això amb un temps de 1:04:00 i força content perquè las sensacions i l’ambient han estat genials. Aquesta setmana seguiré amb l’entrenament però mes suau per recuperar-me de l’esforç i ja estic començant a mirar-me la San Silvestre d’aquest any donat que no l’he fet mai i em faria gracia acomiadar l’any fent una mica d’esport.
sábado, 29 de noviembre de 2008
Serà veritat?
Desprès d’uns dies de desconnexió jo hi torno a ser.
Fa aproximadament dos any que vaig començar a fer una mica de running per tal de complementar-ho amb la bicicleta i poc a poc em va anar enganxant. Crec que això ens ha passat a tots, una dia fas una cursa de 5 km, un altre dia de 10 km i al cap de poc temps ja estàs pensant amb una mitja marató...
Tot anava be fins que un dia que estava entrenant de nit amb el frontal, vaig trepitjar una pedra i em vaig fer un esguinç al turmell. Una vegada recuperat vaig fer l’any 2007 la cursa que amb el lema "Mulla't i corre per l'esclerosi múltiple" es va fer al circuit de Montmeló amb un recorregut d’uns 10 km. Doncs be, una vegada vaig acabar tot anava be fins que per la tarda no podia ni caminar del mal que em feien les plantes dels peus, exactament a la zona del pont. Vaig estar uns dies de repòs i el dolor va anar minvant fins que va desaparèixer del tot, però poc a poc vaig anar deixant el córrer donat que em provocava constants dolors de tot una mica, quan no eren els genolls era la cadera o els turmells o... En qualsevol cas la bicicleta no la deixava mai perquè en cap moment m’havia provocat cap molèstia tres d’alguna que altre caiguda, però aixó es tema per un altre entrada.
Doncs be, en aquests moments ja fa uns dos mesos que he tornat a combinar el córrer amb la bicicleta, però aquesta vegada amb el convenciment que no ho faria per fer cap cursa i que com a molt correria 30'. Ja, ja, ja... Unes tres setmanes desprès d’haver començat amb les primeres sessions ja estic corrent 40 o 50', ja estic apuntat a la cursa del Farell i a la mitja de Granollers.
Suposo que era d’esperar (ingenu de mi) donat que això es una cosa innata dels humans, sempre amb l’afany de superació. Doncs be, aquest cap de setmana la bici es queda a casa i el diumenge toca córrer. La següent entrada del blog serà per explicar la experiència.
Si ja ho diuen que l’home es l’únic animal que s’entrebanca dues vegades a la mateixa pedra però jo espero que no sigui el meu cas…
Fa aproximadament dos any que vaig començar a fer una mica de running per tal de complementar-ho amb la bicicleta i poc a poc em va anar enganxant. Crec que això ens ha passat a tots, una dia fas una cursa de 5 km, un altre dia de 10 km i al cap de poc temps ja estàs pensant amb una mitja marató...
Tot anava be fins que un dia que estava entrenant de nit amb el frontal, vaig trepitjar una pedra i em vaig fer un esguinç al turmell. Una vegada recuperat vaig fer l’any 2007 la cursa que amb el lema "Mulla't i corre per l'esclerosi múltiple" es va fer al circuit de Montmeló amb un recorregut d’uns 10 km. Doncs be, una vegada vaig acabar tot anava be fins que per la tarda no podia ni caminar del mal que em feien les plantes dels peus, exactament a la zona del pont. Vaig estar uns dies de repòs i el dolor va anar minvant fins que va desaparèixer del tot, però poc a poc vaig anar deixant el córrer donat que em provocava constants dolors de tot una mica, quan no eren els genolls era la cadera o els turmells o... En qualsevol cas la bicicleta no la deixava mai perquè en cap moment m’havia provocat cap molèstia tres d’alguna que altre caiguda, però aixó es tema per un altre entrada.
Doncs be, en aquests moments ja fa uns dos mesos que he tornat a combinar el córrer amb la bicicleta, però aquesta vegada amb el convenciment que no ho faria per fer cap cursa i que com a molt correria 30'. Ja, ja, ja... Unes tres setmanes desprès d’haver començat amb les primeres sessions ja estic corrent 40 o 50', ja estic apuntat a la cursa del Farell i a la mitja de Granollers.
Suposo que era d’esperar (ingenu de mi) donat que això es una cosa innata dels humans, sempre amb l’afany de superació. Doncs be, aquest cap de setmana la bici es queda a casa i el diumenge toca córrer. La següent entrada del blog serà per explicar la experiència.
Si ja ho diuen que l’home es l’únic animal que s’entrebanca dues vegades a la mateixa pedra però jo espero que no sigui el meu cas…
martes, 11 de noviembre de 2008
Tot es posar-s´hi
Diumenge dia 9, el despertador sona i mig adormit l’apago pensant en cinc minuts mes que al final es fan mitja hora.
Quan soc conscient del temps transcorregut, per un moment passa pel meu cap que ja estic fora de l’hora que m’havia proposat sortir i que per això ja mes val que no surti, o be que faci una sortida molt menys exigent.
Finalment i mentre esmorzo una mica sense fer gaire soroll per no despertar a la família (aixó seria la excusa definitiva per no sortir), penso que mitja hora de retràs no vol dir res i que puc anar allà on vulgui, a mes quan porti una estona sobre la bici ja no recordaré lo dur que pot resultar aixecar-se i mes ara que fa fred.
Be, doncs aquest diumenge passat em vaig proposar pujar a Collformic i finalment la ruta va ser la següent: Caldes – Granollers – Cardedeu – Llinars – Sta. Mª de Palautordera – Collformic – Seva – Tona – Collsuspina – Moià – Castellterçol – St. Feliu de Codines – Caldes. Un total de 115 Km i de 2.000 mts de desnivell positiu acumulat.
Aquí us adjunto una foto de les vistes que es podien observar des de Collformic i a continuació la altimetria gentilesa de APM, espero que us animeu.
Quan soc conscient del temps transcorregut, per un moment passa pel meu cap que ja estic fora de l’hora que m’havia proposat sortir i que per això ja mes val que no surti, o be que faci una sortida molt menys exigent.
Finalment i mentre esmorzo una mica sense fer gaire soroll per no despertar a la família (aixó seria la excusa definitiva per no sortir), penso que mitja hora de retràs no vol dir res i que puc anar allà on vulgui, a mes quan porti una estona sobre la bici ja no recordaré lo dur que pot resultar aixecar-se i mes ara que fa fred.
Be, doncs aquest diumenge passat em vaig proposar pujar a Collformic i finalment la ruta va ser la següent: Caldes – Granollers – Cardedeu – Llinars – Sta. Mª de Palautordera – Collformic – Seva – Tona – Collsuspina – Moià – Castellterçol – St. Feliu de Codines – Caldes. Un total de 115 Km i de 2.000 mts de desnivell positiu acumulat.
Aquí us adjunto una foto de les vistes que es podien observar des de Collformic i a continuació la altimetria gentilesa de APM, espero que us animeu.
domingo, 2 de noviembre de 2008
L’aigua es vida
Collons, la pluja va molt be per tot però potser una mica massa ¿no?
Vaja cap de setmana que m’he tirat amb tanta aigua, divendres cap a la feina amb bici: em va caure a l’anada i a la tornada.
Dissabte piscina (mes aigua) i diumenge opto per anar al gimnàs donat que seguia plovent. Quin fart de donar pedals sense moure’t de lloc, quin avorriment….
Fins un altre.
Vaja cap de setmana que m’he tirat amb tanta aigua, divendres cap a la feina amb bici: em va caure a l’anada i a la tornada.
Dissabte piscina (mes aigua) i diumenge opto per anar al gimnàs donat que seguia plovent. Quin fart de donar pedals sense moure’t de lloc, quin avorriment….
Fins un altre.
lunes, 27 de octubre de 2008
Aixó si que es autèntic
En un moment en que les innovacions tecnològiques estan a l’ordre del dia i que cada vegada volem mes i mes, vídeos com el que us presento a continuació ens mostren com no cal tenir l’últim model de bicicleta per tal de poder pujar muntanyes, o per baixar mes ràpid, o per evitar els obstacles amb mes facilitat….
Us recomano que feu un cop d’ull al reportatge que el programa Al filo de lo imposible va fer al mon de la btt titulat Rodando por ti. De veritat que no te desperdici i segur que una vegada el veieu, us entraran les ganes de pujar a la bicicleta i anar a fer autèntic mountain bike.
Per tots als que els hi agrada aquest esport i en especial als protagonistes d’aquest vídeo: Juan Ochoa y Juan Manuel Montero
Us recomano que feu un cop d’ull al reportatge que el programa Al filo de lo imposible va fer al mon de la btt titulat Rodando por ti. De veritat que no te desperdici i segur que una vegada el veieu, us entraran les ganes de pujar a la bicicleta i anar a fer autèntic mountain bike.
Per tots als que els hi agrada aquest esport i en especial als protagonistes d’aquest vídeo: Juan Ochoa y Juan Manuel Montero
domingo, 26 de octubre de 2008
Diada de la Montserratina 2008
Avui diada de la Montserratina, aprofitant el canvi horari, hem sortit a las 7:00 amb el següent recorregut: Caldes - Sentmenat - Castellar - Terrassa (paradeta a fer un cafè) - Castellbell i el Vilar - Monistrol de Montserrat i finalment Montserrat.
Un gran ambient cicloturiste però la llàstima es que no tallin el tràfic. Entenc que es força complicat fer-ho però segur que es poden estudiar alternatives.
Una vegada agafat el pin commemoratiu baixada amb conte per tal d’evitar ensurts amb la resta de cicloturistes i cotxes i una vegada a Monistrol, deixo al meu company de fatigues Pedro que torni amb la seva companya i amb cotxe cap a Caldes, i jo me’n torno amb bicicleta per una ruta nova mai feta amb antelació: Monistrol - Castellbell i el Vilar - Rellinars - Terrassa - Castellar - Sentmenat - Caldes. Un total de 115 Km amb un desnivell acumulat de 1.900 mts, buffff, està prou be per un diumenge no?
Un gran ambient cicloturiste però la llàstima es que no tallin el tràfic. Entenc que es força complicat fer-ho però segur que es poden estudiar alternatives.
Una vegada agafat el pin commemoratiu baixada amb conte per tal d’evitar ensurts amb la resta de cicloturistes i cotxes i una vegada a Monistrol, deixo al meu company de fatigues Pedro que torni amb la seva companya i amb cotxe cap a Caldes, i jo me’n torno amb bicicleta per una ruta nova mai feta amb antelació: Monistrol - Castellbell i el Vilar - Rellinars - Terrassa - Castellar - Sentmenat - Caldes. Un total de 115 Km amb un desnivell acumulat de 1.900 mts, buffff, està prou be per un diumenge no?
sábado, 25 de octubre de 2008
Començament
Avui comença aquest blog dedicat bàsicament al un dels meus hobbies favorits: la bicicleta.
Aquí m’agradaria compartir experiències, rutes, reptes, es a dir, tot el que dia a dia dona voltes dins d’aquest mon i que fa temps em serveix per portar una vida mes sana, m’ajuda a afrontar els reptes diaris amb un altre perspectiva, a descarregar les tensions i com no a visitar llocs que potser no hi hagués arribat mai.
Veurem com surt l’experiència...
Aquí m’agradaria compartir experiències, rutes, reptes, es a dir, tot el que dia a dia dona voltes dins d’aquest mon i que fa temps em serveix per portar una vida mes sana, m’ajuda a afrontar els reptes diaris amb un altre perspectiva, a descarregar les tensions i com no a visitar llocs que potser no hi hagués arribat mai.
Veurem com surt l’experiència...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
