Fa aproximadament dos any que vaig començar a fer una mica de running per tal de complementar-ho amb la bicicleta i poc a poc em va anar enganxant. Crec que això ens ha passat a tots, una dia fas una cursa de 5 km, un altre dia de 10 km i al cap de poc temps ja estàs pensant amb una mitja marató...
Tot anava be fins que un dia que estava entrenant de nit amb el frontal, vaig trepitjar una pedra i em vaig fer un esguinç al turmell. Una vegada recuperat vaig fer l’any 2007 la cursa que amb el lema "Mulla't i corre per l'esclerosi múltiple" es va fer al circuit de Montmeló amb un recorregut d’uns 10 km. Doncs be, una vegada vaig acabar tot anava be fins que per la tarda no podia ni caminar del mal que em feien les plantes dels peus, exactament a la zona del pont. Vaig estar uns dies de repòs i el dolor va anar minvant fins que va desaparèixer del tot, però poc a poc vaig anar deixant el córrer donat que em provocava constants dolors de tot una mica, quan no eren els genolls era la cadera o els turmells o... En qualsevol cas la bicicleta no la deixava mai perquè en cap moment m’havia provocat cap molèstia tres d’alguna que altre caiguda, però aixó es tema per un altre entrada.
Doncs be, en aquests moments ja fa uns dos mesos que he tornat a combinar el córrer amb la bicicleta, però aquesta vegada amb el convenciment que no ho faria per fer cap cursa i que com a molt correria 30'. Ja, ja, ja... Unes tres setmanes desprès d’haver començat amb les primeres sessions ja estic corrent 40 o 50', ja estic apuntat a la cursa del Farell i a la mitja de Granollers.
Suposo que era d’esperar (ingenu de mi) donat que això es una cosa innata dels humans, sempre amb l’afany de superació. Doncs be, aquest cap de setmana la bici es queda a casa i el diumenge toca córrer. La següent entrada del blog serà per explicar la experiència.
Si ja ho diuen que l’home es l’únic animal que s’entrebanca dues vegades a la mateixa pedra però jo espero que no sigui el meu cas…
No hay comentarios:
Publicar un comentario